miércoles, 18 de noviembre de 2015

ARA QUE TOT A ACABAT...

Els dos ens distanciarem, passaran els dies, les setmanes, els mesos i seguirem sense parlar-nos. Intentarem buscar aquesta persona "especial" que ens faci no acordar-nos del que anem ser.
Morts del dolor no ens parlarem, perquè si no va sortir bé una vegada, perquè intentar-ho una altra? si ens creuem ni ens mirarem, sabent com estem després de tot. Tu amb la teva, yo amb el meu... Agafa-la de la mà, encara que no m'agradi veure-us junts, ja que la teva mà semblava feta per la meva, com encaixava la teva mà amb la meva... porta-la a llocs on em portaves al meu, als nostres llocs, i ara anem a voler-nos en silenci sense que se de compte, que sembli que mai ha passat gens, ja que el vam ser tot l'un per a l'altre. anem a sofrir en silenci, que potser si eres tu, però no va ser el moment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario